Votar al Barri Vell en Temps de Flors

La meva mobilitat és per desplaçar-me. Faig servir el caminador per casa i desplaçaments molt curts, per necessitat. El dia 12 arriben la filla i la neta per acompanyar-me a votar en cotxe. És el dia de la democràcia. Com sempre sortim del carrer Bellmirall molt a poc a poc per la gent que hi ha (és Temps de Flors) fins a la plaça del Vi i, sorpresa!, la plaça és tancada. Hi ha la Policia Municipal, dos efectius, el cotxe de la policia i una ambulància entravessats. La meva filla baixa del cotxe i demana per passar, que porta la mare al Centre Cívic del Barri Vell i Mercadal a votar. La resposta és “no es passa” i “no es passa per seguretat ciutadana”. Alternativa? No en tenen, “que hi vagi caminant”. Ni un bon dia, ni disculpes, ni ganes de trobar una solució. L’ambulància no té cadira de rodes i caminar és molt sa, si es pot. Entremig la filla ha contactat amb l’alcalde, que diu que no hi pot fer res. Per culpa d’una falta de pla B s’envien dos vots a l’abstenció. Al CC tampoc poden donar cap solució. Doncs tornem a casa molt a poc a poc per la gentada, el mateix que faríem si ens deixessin passar! Un cop a casa carreguem la cadira de rodes i tornem a fer el camí. Així, després d’unes hores, jo, per fi, camino, em porten pel mig de la gent, que té la seva seguretat assegurada, i gràcies al sacrifici personal dos vots no s’afegiran a l’abstenció... Tinc 88 anys, en fa 62 que visc al “privilegiat” Barri Vell i mai havia viscut una falta d’humanitat igual o similar protagonitzada pels, en teoria, servidors públics.