La destitució
Ens ha resultat inevitable, per a les persones que seguim les notícies pels canals massius d’informació, el serial Xavi. M’estalvio la cronologia i les batzegades. La seva destitució serà digna d’estudi a les escoles de negocis: esclaten la bomba un dia quan l’endemà se n’esperava una altra de més forta que, a parts iguals, era guanyar/perdre la Champions de l’equip femení del Barça. Fa pocs dies també s’ha parlat dels mals resultats de les PAP (proves d’aptitud personal) per a mestres del futur immediat. Hi ha docents a moltes aules amb molta il·lusió, ganes... (Xavi se n’omplia la boca, a més del pedigrí de ser un home de la casa), però potser no hi ha prou preparació. Xavi ha saltat perquè no ha donat ni títols (prestigi i diners) ni satisfaccions (perdre per exemple amb el Madrid i el Girona); la formació de la canalla no té prestigi, ni preu ni valor. Ave, classe política.
Tremp