Finançament

Ara que es parla tant de la quota del País Basc i Navarra (i de l’excepcionalitat de les Canàries, Ceuta i Melilla) pel que representa per a la seva ciutadania, caldria una anàlisi i, sobretot, una reflexió per assumir que aquest sistema emprat és una molt bona solució per als seus administrats tenint en compte que: els ciutadans saben on van destinats els seus impostos (transparència); augmenta la qualitat de vida dels treballadors i les empreses (productivitat); millora l’aportació social per a totes les persones (drets socials); reflecteix la capacitat econòmica del país i augmenta el PIB (riquesa); és un finançament més just entre l’Estat i les comunitats (evolució); cada any (o cada dos) es pacta el cost dels serveis i les obligacions (solidaritat); proporciona equitat amb qui més aporta i més pot invertir (ponderació); respecta la igualtat democràtica amb totes les autonomies (títol VIII, article 139 de la Constitució). Si s’hi troben tants avantatges, per què no es canvia el sistema per un d’organització financera que ha demostrat eficiència i efectivitat per beneficiar tothom i no s’enroquen a continuar igual?