“Política de campanar”

Llegeixo a “Zero”, de Maria Palau, el dia 5 de juliol, que amb motiu de promocionar el passeig de Gràcia –que enguany celebra el 200è aniversari– han instal·lat una pedra “esotèrica” de vuit tones batejada amb el nom de Pink Barcino, a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, que ha costat 20.000 euros. Aquest és el preu de fabricació, materials inclosos, que ha pagat una fundació però sense els honoraris de l’artista, que en continua sent el propietari. És significatiu que les botigues del passeig de Gràcia, totes, es neguessin a aportar-hi un sol euro. Oficialment s’ha afirmat que hi serà fins passat Reis i després la ciutat haurà de decidir –quin rebombori mediàtic, ai!– si vol quedar-se-la permanentment. Hi ha previst que per fer pressió la comissió d’art públic “la validi”. D’això se’n diu política de campanar...