Interins

Ser interí és de les feines més cruels que puguis viure. En primer lloc, perquè quan et diuen que pots treballar en l’administració d’interí o interina, ni us imagineu la il·lusió que et fa. Però, és clar, van passant els anys i la teva plaça de treball pot perillar a causa de les oposicions. Si fas bé la feina, tens possibilitats de continuar treballant, però això ningú t’ho pot assegurar! I aquí rau, el mal de tot plegat. Et pots passar vint o més anys amb el neguit que qualsevol dia perdis el teu lloc professional sense que tinguin en compte la teva implicació, per més que l’hagis demostrat! Perquè dels teus superiors, tampoc en depèn! Encara que sempre tens bons suports, però la llei és la llei. Això vol dir que no pots fer cap plantejament de comprar ni el teu propi pis ni cap altra alternativa de futur!

Per tant, crec que els interins de diversos anys, si han fet bé la seva feina, haurien d’aconseguir el reconeixement del seu esforç, i no sentir aquesta injustícia de fotre’ls al carrer per culpa d’uns miserables exàmens sense cap explicació coherent! Us ho diu un interí de més de vint-i-dos anys, que per sort em vaig poder jubilar a dins de l’administració del Departament de Salut Pública. On he deixat, a més a més, grans companys!