El plaer dels valors

Què seria de nosaltres si la principal força motriu que ens propulsés fos la fraternitat i no els diners? Doncs que segurament ens aniria molt millor a tothom i no només a una minoria. Perquè vivim en una societat en què el materialisme preval sobre la solidaritat, de tal manera que la compra forassenyada de béns de consum, les relacions de conveniència o l’oci banal s’erigeixen en pilars de plaer immediat, efímer i insubstancial. Seria fantàstic descobrir que la lliure –però alhora responsable– pràctica dels valors humans (amb l’amor incondicional al capdavant) pot ser també una font magnífica de realització personal i d’harmonia social. Davant l’imperatiu categòric d’un egoisme sense límits, advoco per un hedonisme ètic sense fronteres. Perquè tal com sàviament asseverà Sèneca: “El premi d’una bona acció és... haver-la fet.”