Les vares i la biga

Sigui com sigui que s’expliqui la boirosa història antiga, el fet indiscutible és que la Franja de Gaza té (tenia?) una autonomia independent, reconeguda internacionalment, i té una majoria aclaparadora de població musulmana. I entrar manu militari en una zona que no et pertany, sense permís ni invitació, contra la voluntat del poble que hi viu i hi malviu, no es pot descriure sinó com una invasió. Per tant, reafirmo, el plàcet occidental a l’entrada/invasió de Gaza per part d’Israel en contrast amb la condemna de l’entrada/invasió d’Ucraïna per part de Rússia és un altre lamentable exemple de la famosa doble vara de mesurar. Justificacions i excuses a part. I negar a una comunitat, nova o vella, el poder d’anomenar-se lliurement com vulgui, Palestina en aquest cas, i el poder d’anomenar els seus habitants com li plagui, palestins aquí, no sembla tampoc gaire respectuós amb la llibertat i els drets de les persones i els pobles.

Ai, que n’és, d’habitual, oi?, veure la palla a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull propi!