El lector escriu

La llengua és de tots. Cal respectar-la

Un mani­e­risme que malau­ra­da­ment afecta els dis­cur­sos de la majo­ria de polítics és l’ús sis­temàtic del doblet de gènere, com l’hor­ri­ble “tots i totes”, que per molt feminísti­ca­ment cor­recte que pre­ten­gui ser no és altra cosa que una incor­recció gra­ma­ti­cal. En llengües com la cata­lana i la cas­te­llana, els plu­rals d’aquesta mena que van en mas­culí són de gènere no mar­cat i, per tant, inclo­uen tots els gèneres sexu­als. Dis­tin­gir entre gènere gra­ma­ti­cal i gènere sexual és bàsic. Els polítics que fan ser­vir aquests doblets per­pe­tren dos per­ju­di­cis molt greus: a) vio­len­ten la llen­gua i la fan malbé, perquè redu­ei­xen l’abast dels plu­rals en mas­culí no mar­cat a només un gènere sexual, i, donada la pro­jecció mediàtica de què dis­po­sen, enco­ma­nen aquesta forma de mal­par­lar a molta gent; i b) quan diuen “tots i totes” o “ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes”, lluny de ser inclu­sius, com es pen­sen que són, en rea­li­tat exclo­uen la munió de gèneres sexu­als que no són mas­cu­lins ni feme­nins. Si volen ser inclu­sius del tot n’hi ha prou que diguin, per exem­ple, “estem al ser­vei de tots els ciu­ta­dans”. Dient-ho així poden estar segurs que no se’n dei­xa­ran ni un, de ciu­tadà, sigui del sexe que sigui.

Bar­ce­lona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.