Franquisme?

Situem-nos a l’Espanya dels anys vint i trenta del passat segle vint. Hi havia un descontentament generalitzat degut a la guerra del Rif. La corrupció i la ineptitud de l’exèrcit i la monarquia van fer palès aquest descontentament.

La República trucava a la porta i una vegada instaurada es va discutir al congrés una llei agrària que posava fi als privilegis d’una aristocràcia i noblesa decadent; privilegis que eren el resultat del suport que, en el seu moment, varen donar als Reis Catòlics en la seva croada contra el món musulmà.

Aquesta aristocràcia i noblesa varen veure perillar els seus privilegis i zona de confort.

Per fer-ho curt, van decidir posar fi a la democràcia i el que representa. Es van informar i van trobar un tal Franco que els podia anar molt bé per als seus interessos. La resta és coneguda a bastament.

Amb aquest minirelat vull dir que els poders fàctics de l’Estat (econòmic, clerical, militar, judicial, etc.) són els mateixos que ara fan que una democràcia plena sembla una broma. Se serveixen, i serviran, de qualsevol estratagema per no perdre el que ells creuen que els correspon per dret de conquesta. No és franquisme, és repressió i domini total sobre les classes populars d’uns ineptes que no volen perdre privilegis. Ara tocaria parlar dels drets i no drets dels catalans, però això serà en una altra carta.