Quan la justícia no és justa

Al 2011 contactem amb el senyor Lluís Abelenda, conegut advocat de la ciutat, tot i que posteriorment vam veure que no era precisament per la seva professionalitat. El motiu de la consulta va ser arran de la compra d’una casa on hi havia uns desperfectes que l’empresa constructora no volia assumir. Fem el pagament dels honoraris (pagament del qual no se’ns genera cap factura). Al cap d’un temps, delega el cas a una companya del bufet assegurant que la demanda continua correctament el seu curs. Arribada la vista prèvia del cas, ens adonem que no s’han presentat els documents requerits, feina que era del senyor Abelenda, i per aquest motiu s’acaben generant unes costes que ens toca assumir. Per la nostra part, contractem un nou advocat i decidim denunciar el cas. Els tribunals resolen al nostre favor, amb una sentència on se li reclamen les despeses, la pèrdua d’oportunitat i els interessos d’aquests 13 anys. Posteriorment, el nostre advocat ens informa que serà molt complicat aconseguir allò reclamat. Se’ns informa que el senyor Abelenda no té res al seu nom, ni tan sols el seu bufet d’advocats Abelenda Advocats. S’esdevé una mena d’insolvent, tot i que és evident que no és així, ja que el seu bufet continua obert o el nom d’aquest continua patrocinant diversos esdeveniments de la ciutat. Com és possible que aquest advocat estigui al marge de la llei i la justícia? Com és possible que després de tretze anys continuï exercint l’advocacia amb impunitat? Esperem no haver d’esperar tretze anys més per obtenir alguna resposta.