Decaïment o esperança
Els ciutadans de Catalunya hauran de decidir si Catalunya és una nacionalitat (reconegudes en la Constitució Espanyola, però sense anomenar-ne cap) i quins drets té. Haurien de valorar si els governs i partits nacionalistes espanyols han complert les promeses econòmiques i socials que els han fet i com tracten la identitat i la llengua pròpia de Catalunya. Sembla evident que Catalunya viu un decaïment en tots els àmbits. Que el finançament d’Espanya a Catalunya mai es compleix. Que l’amnistia afavoreix més els agents de la Policía Nacional que van actuar amb violència per aturar el referèndum que els processats independentistes. Que el català a Europa, res, i que al Congrés espanyol no és més que un caramel, com tots els actes que parlen de convivència i normalitat democràtica. El nacionalisme espanyol vol tornar Catalunya al lloc que considera que li correspon, és a dir, a ser una regió autònoma com les altres. Amb una dependència que ens subordina econòmicament i ens disminueix fins a fer desaparèixer la nostra identitat i llengua col·lectives. Els ciutadans de Catalunya hauran de decidir si volen renéixer i tenir un estat propi on decidir-ho tot, o accepten aquest redreçament per part del nacionalisme espanyol. També hauran de veure que cap camí del mig, cap reforma ni cap federació o confederació poden ser possibles sense respecte cap als ciutadans de Catalunya i el seu dret a decidir i a mantenir la seva pròpia identitat i llengua. La història ha demostrat els fets i les realitats. Ignorar-ho no deixa pas a cap esperança.
Pineda de Mar (Maresme)