Llarena aixeca crítiques als mitjans de comunicació

L’amnistia negociada i aprovada al Congrés entre Carles Puigdemont, Sànchez, Turull, Nogueras i Santos Cerdán ha estat aplicada als policies de l’“a por ellos”, mentre que el magistrat Llarena no l’ha aplicat al president Puigdemont. S’ha inventat un delicte de malversació i ha explicat que hi veu enriquiment personal, un pretext molt pueril que posa en evidència la seva falta d’imparcialitat jurídica i política i la seva actuació com un adversari polític. I no ho dic jo sola, ja que està aixecant alarma social entre els mitjans de comunicació. El contrapunt en la política del president Puigdemont el posa el binomi Junqueras-Rufián, ara en el crepuscle d’ERC pel seu conflicte intern –que tots sabem quin és–, i Junqueras es presenta en la seva posada de llarg electoral cridant pels mitjans que és el partit de l’1 d’octubre, i el desmenteix una obvietat com l’exhaustiva persecució del magistrat Llarena al president Puigdemont durant set anys, passant per Schleswig-Holstein (Alemanya), Bèlgica, Suïssa i Itàlia lliure de càrrecs i amb llibertat de moviment per tota la UE menys per l’Estat espanyol, ja que la infinitat d’euroordres d’extradició per empresonar-lo es deu a la convocatòria del referèndum legal i victoriós de l’1 d’octubre del 2017, que en cap país europeu ha suposat presó ni exili. Encara crida més l’atenció que, amb aquest historial tan repressiu i franquista, les assemblees independentistes com l’ANC i Òmnium, que paradoxalment critiquen els partits polítics per falta d’unitat, encara no hagin convocat una manifestació per exigir l’amnistia a la màxima autoritat de Catalunya. Quin exemple més decebedor està donant el cantant Lluís Llach, que no fa la seva feina...