Rosalía i altres temes
La cantant Rosalía sembla que sigui la patrona de TV3. S’hi refereixen fins i tot com la salvadora del català. Si tots féssim com ella, abans de cap de mes, el català s’hauria fet fonedís. I allò que canta, des de quan ha fet vibrar mai els catalans? Però, és clar, amb trap, rap, reggaeton, electrònica, urbana i altres musiquetes que requereixen tenir paladar de gos perquè t’agradin, no és tan estrany. A més, tot ho mesuren pel nombre de visites a les xarxes. Fora bo veure l’èxit si s’hagués de comprar el disc. Ah, xiquets, la butxaca! Que en retrata, de coses! I l’art de la poesia? S’ha tornat tan trencador que s’ha trencat de debò. No hi ha estrofes, ni rima, ni ritme ni mètrica. Els mots, escampats que fan mal a la vista... Gràcia? Cap ni una. Art? Tampoc. Fins i tot en aquest diari hi comencen a aparèixer cagadetes lingüístiques. Ull viu!
Podria continuar amb altres temes i “valors” vigents. Però no ho faig. Tan sols vull remarcar que la llengua només la salvarem els catalans si fem el que cal: usar-la sense embuts i àdhuc contra la inèrcia i, a cops, l’obstrucció d’entitats i polítics que no fan els deures. La paella la tenim davant. Agafem-la bé pel mànec! I amb les arts, mentre s’encimbellin tants disbarats, també anem perdent bous i esquelles.