Girona era “petita i delicada”; ara, ‘enterrassada’
Molts i molts veïns veiem com es posa en perill la nostra intimitat nocturna nit rere nit amb el creixent nombre de terrasses que envaeixen Girona. M’agradaria, doncs, aportar una perspectiva que considero important: la dels veïns que vivim sobre aquests locals i gaudim (patim) de les terrasses que incompleixen, sabent-ho, les seves llicències en nombre de taules/cadires, invasió d’espais de pas i augment de la fressa i els crits dels clients. Ho faig amb coneixement de causa, ja que ho experimento cada dia/nit i soc coneixedor de la normativa municipal. És innegable: les terrasses poden aportar vida i dinamisme als nostres carrers, així com espai perquè els ciutadans puguin gaudir del temps lliure. Tot i això, l’Ajuntament de Girona permet el creixement desmesurat d’aquestes terrasses, cosa que afecta la qualitat de vida dels veïns i la imatge de la ciutat. Ja s’han expressat la preocupació i l’enuig que siguin àrees de consum exclusiu. Limiten l’accés a espais públics, barren el pas. La normativa horària de les terrasses és incongruent amb el dret de descans nocturn dels veïns. Fem real l’eslògan L’Ajuntament respon.