Edat i horari de l’institut

Després de 40 anys treballant de mestra i d’haver-me jubilat fa divuit anys per motius que aquí no explicaré, cada dia veig els alumnes de dotze anys que van a l’institut carregats amb les seves motxilles amb un pes inaguantable, a les vuit del matí fins a les tres de la tarda. Em poso trista només de pensar que han d’anar a dinar a aquella hora, havent menjat només un trist entrepà a mig matí. Quan veig això, és quan em venen al cap tantes preguntes que sempre m’he fet i per a les quals mai he obtingut resposta.

De quines ments privilegiades va ser la idea de marxar de l’escola de primària a sisè? No hi estaven bé fins a vuitè? Els nens a aquesta edat tenen angoixa i patiment per començar a l’institut. I no parlo dels professors dels instituts, perquè ells fan el que poden per ajudar-los i que estiguin bé.

Una altra pregunta seria: per què l’horari dels nens i nenes ha de ser de vuit a tres? No seria millor fer un horari que, encara que fos continuat, permetés fer una parada per dinar? Sé de què parlo, des de la pròpia experiència i la d’altres famílies i com a mestra que he estat i que encara em considero.