Sardana satànica
Un cop coneguts els passos de com es balla un vals o un tango, les maneres acadèmiques o esbojarrades o més o menys divertides de ballar-se poden ser i són francament variades. Amb semblant criteri la sardana fa temps practicada, dita estil “persiana” o actualment batejada com a “satànica”, resulta ser una forma divertida i espacialment juvenil i distreta de ballar la sardana. Fa goig veure-la practicar en ballades i aplecs i en el fons els balladors de més de 40 o 50 anys possiblement s’ho miren amb recel, perquè ja no ho poden experimentar i és quan pensen que si la sardana és una dansa per a tots i tothom seria més adient i pràctic ballar-la “com sempre”. Personalment, als meus 88 anys i que amb dificultat salto, quan els veig, penso: “Tant de bo tingués 20 anys.” Amunt la sardana!