L’habitatge és un dret
Madrid va registrar una protesta ciutadana multitudinària en relació amb la greu problemàtica de la carestia de l’habitatge. Les reivindicacions són justes. L’habitatge és un dret i no es pot convertir en un article de luxe. L’habitatge és bàsic per a l’emancipació dels joves. Per al seu desenvolupament personal i la seva projecció vital. Els lloguers resulten inaccessibles. L’adquisició de l’habitatge, prohibitiu. La llei de l’habitatge és intervencionista. Ha contribuït a minvar l’oferta. S’han de suprimir els pisos o els apartaments turístics. No tenen raó de ser, tret de l’especulació, nodrint els fons voltor. El turista, nacional o estranger, que vulgui viatjar i necessiti allotjament ha de buscar-lo en un establiment hoteler, en un càmping o autocaravana. Constitueix aquesta activitat una competència deslleial. Permetre aquesta pràctica causa grans molèsties i perjudicis als veïns, despeses comunitàries per modificar els estatuts, litigis, denúncies, i propicia la gentrificació, amb el desplaçament dels autòctons i la gradual degradació dels barris. Cal que els ocupes siguin desallotjats en menys de 48 hores per la policia. S’ha d’obligar les empreses constructores a edificar un percentatge d’habitatge social. Restablir la desgravació fiscal de l’habitatge costejat amb préstec hipotecari. Alliberar el sòl urbà i fomentar l’habitatge social. Eliminar el llast de la moratòria pel discutible blindatge de la vulnerabilitat. No invertir la càrrega de la prova sobre aquesta vulnerabilitat. Accedir a un habitatge digne i adequat constitueix una prioritat. Ens hi juguem el present i el futur d’aquesta societat. La situació actual és insostenible.