Els avis

Els avis catalans en sabien prou, de seure en un banc de qualsevol placeta de poble, vila o ciutat a prendre el sol i fer-la petar. Desenvolupaven, en una pràctica exquisida, arguments irrefutables a l’entorn del “si no fos” (per una xacra o altra). Avui dia, d’aquells avis, ja no en queda ni l’ombra; els bancs són buits i bruts, i el sol molesta, perquè crema més que no escalfa. I les raons del “si no fos” s’han vulgaritzat tant que se senten en boca de tothom, llevat dels avis, que ves a saber on són. I com fa un poeta nostrat amb un cert humor parasenil: “Els avis catalans són els grans absents dels bancs del «si no fos» i qui els veu s’ha confós.”