Lacerant iniquitat

Llegeixo que el fitxatge d’un CEO pot fer disparar els actius borsaris d’una companyia i fer augmentar el seu valor borsari de manera exponencial. El sou de l’executiu d’aquesta cadena de cafeteries és de 100 milions a l’any. Llevat de Cristiano Ronaldo i altres jugadors que reben sous desorbitats a l’Aràbia Saudita o els ingressos de Messi, particularment en publicitat, la resta de professionals no superen els 40 milions a l’any. Cal preguntar-se si una societat anònima esportiva de futbol que cotitzés en borsa experimentaria una revaloració semblant amb la incorporació d’un crac. La globalització comporta l’agreujament de les diferències socials i econòmiques. La taxa de pobresa laboral a Espanya va en augment i se situa en el 13,7%, percentatge que es duplica entre persones migrants, famílies nombroses, llars monoparentals i empleades de la llar, sectors més vulnerables. És l’inacceptable reflex de la indignitat vivencial. La bretxa de la desigualtat social i econòmica cada cop és més sideral. La carestia de l’habitatge, bé de primera necessitat, accentua, encara més, aquesta alarmant i lacerant iniquitat.