Hipocresia en la política espanyola
El cas d’Íñigo Errejón i les denúncies de presumptes abusos sexuals i agressions masclistes evidencia, una vegada més, la incoherència i la doble moral dels nostres polítics. Des de la dreta, s’afanyen a condemnar i demanar la dimissió d’Errejón, mentre que en situacions similars que han afectat les seves pròpies files van optar pel silenci o l’encobriment. És evident que, en aquest cas, la condemna moral ve tenyida d’interessos partidistes, en lloc de buscar una defensa genuïna dels valors de justícia i respecte. D’altra banda, sorprèn igualment el silenci de l’esquerra durant tant de temps, perquè tots sabem que no és un tema nou que els ha sorprès. Polítics i figures que han estat extremadament crítics en casos de denúncies en partits rivals van preferir mirar cap a un altre costat quan les acusacions requeien sobre algú del seu mateix espectre ideològic. Aquest mutisme selectiu danya la credibilitat del moviment feminista i traeix els principis d’igualtat i coherència que tant es defensen públicament. És lamentable veure com, en temes tan seriosos com el de la violència i el respecte cap a les víctimes, el compromís ètic es dilueix en funció dels colors polítics. La ciutadania mereix líders que actuïn amb fermesa i coherència, independentment de les circumstàncies.