La dana
De la dana, l’únic que cal ponderar és la solidaritat del poble valencià. Els paràsits polítics s’han de condemnar.
La crida va arribar tard. Ja no hi ha temps per afrontar les destrosses de l’aiguat ni reduir les morts que ja han estat.
Les aigües tornen a la mar, sí, gràcies a la generositat dels ciutadans, les aigües tornen a la mar.
Portant el que tenien, estris, amb el fang fins a les orelles, les seves mans i cubells, buscant parents sota les aigües.
Els camins pels cotxes bloquejats esperant que l’exèrcit els retiri però els militars no arribats, els netejadors mantenen desconsolats, i enfurismats!