Bilingüisme a la carta

Una pacient va denunciar recentment el metge d’un hospital privat de Barcelona perquè aquest li va impedir que pogués parlar amb ell en català, i no pas perquè el metge en qüestió s’hagués negat a parlar-li en català tal com denunciava el diari ABC, que el 23 d’octubre passat titulava “Denuncian a un médico de un hospital de Barcelona por no hablar catalán”, tergiversant així el veritable motiu de l’esmentada denúncia. Resulta il·lustratiu que cap d’aquestes entitats “constitucionalistes” que s’autoerigeixen en suposades defensores del bilingüisme no denunciï un cas com aquest de clara vulneració dels drets lingüístics que pateixen sovint els ciutadans catalans en la sanitat, en no poder expressar-se en la seva pròpia llengua. Doncs tot el contrari, ja que, segons informava l’esmentat diari, Ángel Escolano, president d’una d’aquestes entitats, Convivencia Cívica Catalana, no només no va defensar la denúncia de la dita pacient, sinó que inclús justificà l’actuació del metge, afirmant que “no tenia cap obligació de conèixer el català”, ja que aquesta només afecta els funcionaris públics catalans. I, després, encara afegí que a Catalunya hi ha dues llengües oficials i que, per tant, “vale cualquiera de las dos”, entrant, d’aquesta manera, però, en contradicció amb la seva anterior afirmació. El que no va explicar, en canvi, és el “misteri” de per què aquestes dues llengües, una de les quals és obligatòria i l’altra, no, valen igual! És ben evident que totes aquestes associacions no hi creuen, en un bilingüisme real i equilibrat, sinó en una mena de “bilingüisme a la carta”, on només puguis escollir sempre el castellà!