Dues agressions lingüístiques a Girona

Recentment a la ciutat de Girona m’he vist agredit lingüísticament dues vegades. La primera vegada ha estat a la delegació d’Hisenda de Girona, on una funcionària de l’Estat s’ha negat a atendre’m en la meva llengua i m’ha reiterat que no entén el català. La situació va generar una tensió innecessària però no vaig claudicar i vaig mantenir-me ferm, i no va ser gens fàcil perquè se m’adreçaven amb contundència. El segon cas ha estat en el recinte de les atraccions de les Fires de Girona. En un establiment firal vaig fer ús de la meva llengua per adreçar-me a un responsable i la resposta va ser, en un to de perdonavides, agressiu i amenaçant, que havia de parlar en castellà perquè estem en territori espanyol. Val a dir que en aquest cas vaig arribar a tenir por de rebre un calbot, recordant-me els pitjors moments de la dictadura feixista.

Són dos casos d’actitud colonial, en un cas un funcionari de l’Estat, i en un altre un responsable d’un establiment privat, però en el fons és el mateix: prepotència espanyola i colonial. Un exemple de feixisme espanyol contra un ciutadà català que creu que parlar en català és un dret.

Òbviament no em rendiré i faré les reclamacions pertinents, alhora que redoblaré el meu activisme lingüístic i democràtic.