Amb la mala praxi durant la dana a València, estem presenciant, una vegada més, un escàndol polític que esquitxa de ple el Partit Popular.

De nou veiem atònits i horroritzats com de gran és la falta de voluntat dels seus dirigents per assumir responsabilitats i dimitir. Això seria lògic en el cas del president Carlos Mazón, qui és el rostre mateix d’una greu negligència que ha causat centenars de morts, milers de damnificats i incomptables danys materials.

Però, sense sorpresa, estem veient que la lògica de Mazón és molt diferent. On estan els límits del desvergonyiment del Partit Popular? Fa dècades que m’ho pregunto sense trobar resposta. El Prestige, l’11-M, l’Iraq, nombroses trames de corrupció… El fosc historial del Partit Popular és molt llarg, però la impunitat amb què molts dels seus dirigents tiren endavant, inacceptable.

La seva lògica m’espanta, i caldrà combatre-la.