A Jordi Andreu Fresquet. Comiat a l’amic
Tot i que m’he assabentat fa pocs dies del seu traspàs el mes de juny passat, no vull deixar de dir unes paraules per recordar una de les persones més admirades i estimades, i un d’aquells referents que tens presents dins del camí d’aquest formidable i a vegades inhòspit món de l’art. Parlo de Jordi Andreu Fresquet. Un pintor, gravador i enorme artista, i un bon amic. Podria comentar moltes anècdotes viscudes, però no cabrien en una carta. Sovint, en públic i en privat, recordant els meus inicis, quan no tenia idea de què era això del món de l’art, he fet referència al fet que quan entrava a les galeries de Consell de Cent o Petritxol, amb la timidesa del novell que es ficava a dins d’un món absolutament desconegut, ell i Concha Ibáñez foren els primers a aturar-me i donar-me conversa, amb un tracte gairebé de col·lega que fins i tot m’avergonyia en aquells temps. Vàrem fer viatges i exposicions en molts llocs, i fins i tot vàrem coincidir posteriorment –abans de la pandèmia– en curses populars, a les quals érem aficionats. Sense oblidar els extraordinaris sopars de Cap d’Any de la galeria Roglan. Hi ha moltes més vivències que romandran sempre en el meu record. Adeu, amic.