Qui cuida els monitors?
El debat sobre la manca de dinar per als monitors de menjador escolar reflecteix una situació preocupant. Tot i que moltes empreses de serveis de menjador es troben en números vermells, això no justifica que se’ns retalli un dret bàsic com és el dinar. Com a estudiants que compaginem feina i estudis en horaris ajustats, el temps per menjar és essencial, especialment si considerem que oferim un servei crucial als col·legis. Som els responsables de garantir que l’hora del dinar sigui una experiència segura i positiva per als infants, però ho fem en condicions que sovint no són les més adequades, i amb la pressió de no poder expressar les nostres queixes sense rebre respostes poc respectuoses. Ens tracten com si no comprenguéssim les dificultats de l’empresa, quan en realitat som els primers a entendre-les. Tanmateix, el fet que l’empresa passi per una situació financera complicada no hauria de repercutir en la nostra salut ni en la dignitat del nostre servei. No es tracta de buscar culpables, sinó de reconèixer la importància de cuidar també qui cuida.