Frases que ens marquen

Tots tenim la nostra història. I algunes expressions potser ens ajuden a construir-la. Per exemple, “és millor ser objecte d’una injustícia que no pas cometre-la” o “penso, aleshores existeixo”. Són una mena de piulades de filòsofs que no deixen indiferent, les entenguem més o les entenguem menys. Quan estudiava a la universitat, admirava un docent –per cert, traspassat no fa gaire– que ens repetia: “No tots som kantians!” Ah!, però la frase completa era molt més sucosa: “No tots som kantians, però tots som postkantians.” Semblaria una ximplesa, perquè és com un joc de paraules, però té un enorme contingut. Kant ha canviat el pensament occidental, no només per intentar superar la contraposició excloent entre racionalisme continental i empirisme britànic, o per justificar la universitat d’uns “drets humans”, sinó també perquè és present en qualsevol teoria del coneixement o debat ètic. Va néixer, a la que aleshores era Prússia, la primavera del 1724, ara ha fet 300 anys, i l’associació Filosofia Ara (a.filoara.cat) s’ha afegit a la celebració amb unes conferències divulgatives gratuïtes a Girona. La primera, Immanuel Kant, l’il·lustrat, serà demà dijous, dia 21, a l’auditori gran de la biblioteca Carles Rahola, a Girona. Paga la pena. Qui era? Què va aportar a la modernitat? I, sobretot, per què som “postkantians” per força com em deia aquell meu mestre?