Plantades al Macba
M’hauria agradat veure l’exposició de Mari Chordà al Macba. Tanmateix, no va poder ser. Una entitat capdavantera en el món cultural, que té patrocinadors i benefactors, fundacions i empreses tan cobejades com La Caixa, Banc Sabadell, La Vanguardia, Telefónica, Repsol i Grífols, entre d’altres, no entenc com és que pot fer una gestió tan deficient com la que vam patir dimarts un grup de disset persones, dones grans, vingudes de diferents indrets per gaudir de l’exposició esmentada. El cas és que, després de donar-nos la benvinguda i col·locar-nos els adhesius d’identificació corresponents, ens van adreçar per una llarga rampa al tercer pis per fer la visita i, un cop a dalt, ai las!, un empleat ens va dir que la sala roman tancada uns dies per gestions de revisió i trasllat al Princesa Sofia. Totes, especialment la nostra guia, que havia fet la reserva amb mesos d’antelació, vam quedar sorpreses i indignades per la falta d’informació i la incompetència d’aquesta entitat, que es vanta de ser un pilar cultural del nostre país. No ens ho van poder explicar, i no ens ho podíem creure. Així és que vam haver de marxar amb la cua entre cames sense conèixer la Mari Chordà però sabent que el Macba és un lloc poc fiable, amb una gestió deplorable i que té poc respecte per al visitant. No m’hi veuran gaire.