El foc té aturador, les aigües no

L’indult, quan es tracta del president Puigdemont i segons exigeixen els populars de Catalunya i els magistrats de la seva corda, ha de comportar penediment i demanar perdó. De ser independentista mai me’n penediré i encara menys demanaré perdó. A qui? Els independentistes espanyols sí que haurien de demanar-nos perdó als catalans per tot el mal que ens han fet. La Guerra dels Segadors, la de Successió, els responsables de la Setmana Tràgica, de la Guerra Civil i dels anys de la dictadura franquista. Val a dir que el franquisme és ben viu, només ens cal dinamitzar les paraules de l’Esperanza Aguirre quan va dir, fent referència als desbordaments de barrancs, rius i rambles que van provocar una de les catàstrofes més mortíferes dels darrers anys al País Valencià: “Suerte de nuestro inolvidable caudillo al desviar el río Turia en su tramo final, su paso por la ciudad de Valencia.” Els catalans, des del primer moment, just assabentar-se de la tragèdia, es van mobilitzar per ajudar i fer costat a un poble a qui les aigües havien arrossegat cases, negocis, camps de conreu i més de dues-centes vides i desapareguts. Amb un munt de pobles sota el fang i les destrosses provocades per la gran riuada, els supervivents, a part de no oblidar, no es mereixen un govern que valora més els braus que les persones.