El poder de sempre i la sostenibilitat d’avui

El poder sem­pre és una relació desi­gual i per tant neces­sita con­trol. Els reis espa­nyols i ban­quers van pla­ni­fi­car la con­questa d’Amèrica. Empre­sa­ris ale­manys van donar el poder a Hit­ler i als nazis. Les elits fran­ce­ses van devas­tar Indo­xina. Avui l’acce­le­ració tec­nològica pro­voca frac­tu­res soci­als i genera elits que tenen la democràcia com un pro­blema en voler donar lli­ber­tat al més fort! Així van apa­rei­xent, en con­tra de l’informe del club de Roma de 1972, mani­fes­ta­ci­ons con­tra els límits biofísics i econòmics: Neta­nyahu, Putin, Trump, no tenen límits! I la Unió Euro­pea en llançar els fons Next Gene­ra­tion con­si­dera la digi­ta­lit­zació com a ajuda a la sos­te­ni­bi­li­tat, però en rea­li­tat sabem que hi ha mol­tes con­tra­dic­ci­ons (lle­giu Zora Kova­cic a El Punt Avui del 24/11/2024).

En rea­li­tat la sos­te­ni­bi­li­tat blan­queja el nou poder tec­nològic davant la fosca rea­li­tat del tren­ca­ment impa­ra­ble dels límits de la Terra i la huma­ni­tat. Sovint es parla de sos­te­ni­bi­li­tat de les pis­tes d’esquí i de les urba­nit­za­ci­ons de mun­ta­nya, alhora que s’ocul­ten els nego­cis i l’explo­tació del medi. No es parla mai de la neces­si­tat de ser­vei i dedi­cació a la vida que els humans devem a la natura, a la mun­ta­nya i als altres, per ser humans. Per començar a treure la democràcia del fan­gar dels més forts, pri­mer cal eli­mi­nar totes les línies ver­me­lles, que no són altra cosa que els bons i dolents, els moros i cris­ti­ans d’altres èpoques, sem­pre cal el res­pecte, quan no hi ha violència. Segon, crear, fomen­tar i soci­a­lit­zar una tec­no­lo­gia que pos­posi la inno­vació al man­te­ni­ment, la duració i la sim­pli­ci­tat quo­ti­di­ana.