Autobusos o cotxes de ral·li?
No deu ser fàcil ser conductor d’autobús a Barcelona i rodalia: trànsit caòtic, recorreguts sovint tortuosos, usuaris a vegades despistats i/o incívics, monotonia, sedentarisme, poques possibilitats de progrés laboral, remuneracions potser insuficients... Atenuants, però, que no justifiquen del tot el reguitzell de males praxis que darrerament caracteritzen alguns d’aquests treballadors: sotracs bruscos, frenades sobtades, maniobres imprudents, tocs de clàxon reiterats, passar-se (o “oblidar-se”) de parada, estacionaments lluny de la vorera o plataforma, esquerperia... Hom té la sensació de participar en un ral·li o, en alguns casos extrems, d’anar a bord d’un camió de bestiar. Per descomptat, no pretenc generalitzar ni estigmatitzar un gremi tan respectable com qualsevol altre, però si es vol potenciar cal millorar l’amabilitat, la prudència i la subtilesa d’alguns professionals de la conducció, perquè, tal com afirmà O.S. Marden, “la paciència és el motor de la natura”.