Català al cinema II
Fa una setmana em queixava que la pel·lícula Gladiator II, de la qual s’havien fet unes poques còpies en català, l’havien estrenat en català en cinc sales i, al cap de set dies, ja només l’oferien en dos cines. Però no hi ha res que no pugui empitjorar, especialment pel que fa a la nostra llengua. Una setmana després (14 dies des de l’estrena), ja ha desaparegut de totes les cartelleres barcelonines. I a Catalunya només resisteix en sis cines: a Girona, a Salt, a Terrassa, a Valls, a Vic i a Vilanova. Sis en tot Catalunya! I ningú no piula. Tota aquesta bona gent que constantment ens dona recomanacions i consells per aconseguir estendre el català, o més aviat per mirar de frenar-ne la davallada, no diu res? Els sembla normal? No creuen que el cine és una bona corretja de transmissió de la llengua? Ni tan sols la Plataforma per la Llengua. Ens hem acostumat a ser l’ase dels cops? Ens hem tornat mesells?