Hi ha qui viu amb la creença que els diners són l’essència mateixa de l’existència, que tot gira al seu voltant i que la vida en depèn. Aquesta obsessió, de vegades, ens arrossega com un corrent impetuós i ens empeny a comprar més del que necessitem, a consumir més del que podem assumir, a viure per damunt de les nostres possibilitats. És una mena d’autoengany que ens allunya d’allò que veritablement ens pot proporcionar estabilitat i serenitat. No obstant això, hi ha persones que han après a viure amb moderació, que coneixen la importància d’una bona formació i una bona cultura del diner, que es fonamenta en l’estalvi i l’austeritat. Aquestes persones, amb el temps, aconsegueixen construir una existència sòlida, capaç de perdurar més enllà de les pròpies generacions. Gaudeixen dels fruits de la seva prudència sense malgastar, sense caure en els excessos, i estableixen relacions autèntiques amb els cercles més propers. És, per tant, en l’equilibri entre la saviesa financera i la senzillesa que hi ha la veritable qualitat de vida. I, al meu parer, sense aquesta cultura de respecte i responsabilitat envers els diners, no només es destrueixen famílies i comunitats, sinó que també es malmet el medi ambient i el nostre planeta. Els països sense aquesta consciència del diner acaben sucumbint a una decadència gairebé irremeiable.