Notre-Dame
Ha estat un èxit de reconstrucció. Els artesans, tècnics i economistes han fet un bon treball. Han reconstruït un edifici monumental goig de París i del turisme. La solidaritat d’importants donants ha permès refer un temple monumental per a grans cerimònies i rituals d’Estat. Crec que la major part dels temples de França són propietat de l’Estat, que en cedeix l’ús a l’Església catòlica. D’aquí l’interès estatal a refer Notre-Dame, ja que és un bon reclam turístic i d’ingressos econòmics com passa amb moltes catedrals i temples importants (Sagrada Família, entre d’altres), que resulten més una font d’ingressos que de pregària i recolliment espiritual, d’altra banda impossible de fer en la majestuositat de segons quins temples. Tant de bo que la solidaritat d’importants fortunes per refer Notre-Dame fos la mateixa davant la crisi social de pobresa que hi ha a França, com també a Espanya; mentre els ritus i l’activitat religiosa de grans cerimònies costen tants diners, farien molt de bé de destinar-los a fins socials. Jesús estava al costat dels pobres.