Clavegueres ‘made in Spain’

Hem de celebrar, indubtablement, l’existència del clavegueram en qualsevol construcció humana, per una qüestió bàsica d’higiene. Reconduïm la porqueria, l’amaguem i la llencem més enllà, on no ens emprenyi. És així des de fa temps als països mínimament urbanitzats. Les clavegueres van ser la manera d’evitar moltes de les malalties, epidèmies i pestes que infestaven els nuclis humans fins ben entrat el segle XIX. A l’Estat, també, però encara opera el costum d’eliminar el que alguns consideren rebuig, a la via pública i a plena llum del dia. Tampoc fa tant que a un vianant de via Laietana li podia caure al cim, sobtadament, un sindicalista de Comissions Obreres, suïcidat per la bòfia. O la pestilent escombraria escampada per alguns diaris i altres mitjans respecte de suposades fortunes amagades a Suïssa per part d’alguns polítics catalans. O el cas de l’advocat Boye, en què, per tal de retirar-lo de la circulació, es deixa en llibertat total un notable narcotraficant. Més merda als nostres carrers. Efectivament, Spain is different, que deia aquell.