No som el centre del món
Vivim en una bombolla: la nostra bombolla personal i intransferible. Contactem amb el nostre entorn de forma asèptica i superficial, vivint a mitges com centaures moderns: veiem però no observem; oïm però no escoltem; toquem però no acaronem; “nasalitzem” però no olorem, i tastem però no degustem. El nostre frenesí materialista ens allunya de la subtilitat o profunditat de les coses en detriment de la seva instrumentalització. En la naturalesa, la policromia, la sensualitat encoberta de les formes, el matís de les aromes, la cadència dels sons, les textures del tacte o la varietat dels gustos configuren un univers sensorial que el nostre amorfisme organolèptic s’encarrega de desvirtuar. La desídia interactiva amb la realitat circumdant és reflex d’un antropocentrisme malaltís en què l’aparença importa més que l’essència, produint-se una simbiosi contranatura amb tot allò que ens envolta. Caldria revisar, doncs, el nostre narcisisme i recordar-nos que no som el centre del món, sinó que el món és el nostre centre.