Les residències de gent gran són un element de la nostra societat que en els darrers anys ha guanyat cada cop més importància. La tradició de viure la família junta fins al final de la vida és quelcom cada cop menys vist i això fa que aquestes infraestructures cobrin rellevància. Però com es planteja el fet d’accedir a un lloc d’aquestes característiques? En general es percep com un abandonament o bé quelcom negatiu per a la persona. De fet, sovint ni tan sols es té directament l’opinió individual de la persona. És evident que és un lloc on es va a passar els últims moments de la vida d’una persona. Però no necessàriament hem de tenir-ne una mala visió o un mal record. Destacaria com a elements positius que s’hi viu en comunitat, es coneixen noves persones i es poden establir relacions. També s’hi fan activitats per poder mantenir una correcta forma física i mental i es té servei d’ajuda per a qüestions com ara anar al lavabo, canviar de vestimenta, àpats i qualsevol altre moviment dins o fora del centre. En conclusió, penso que entre tots podem millorar la nostra visió envers aquests llocs i mirar d’aportar-hi el nostre gra de sorra (tant professionals com familiars) perquè la vivència allà sigui tan enriquidora i bonica com sigui possible. I, si cal, ser crítics amb allò que no es fa bé, però procurant ser constructius i amb ànim d’ajudar.