Mestres perseverants

Una majoria de mestres de la meva promoció (magisteri 1955/56), un cop jubilats, solíem fer una petita excursió d’un dia de durada. El motiu de la trobada era veure’ns, parlar i saber com paladejàvem la jubilació. En el decurs del temps, aquesta sortida esdevingué tan arrelada que el fet de retrobar-nos cada any es pot dir que era perceptiu. Entre tots decidíem un itinerari nou per a l’any següent. De manera que ens hi implicàvem fent-nos-en responsables. Però la covid tallà sobtadament l’hàbit que ens encoratjava. En vista de la imposició –a propòsit de la pandèmia– d’unes normes sanitàries altament taxatives, vam apostar per renunciar temporalment a la nostra iniciativa. Des d’aleshores l’excursió restà ensopida. Deixem-la en letargia! El que no donarem de baixa és retrobar-nos asseguts al voltant d’una taula en un restaurant de Girona celebrant una nova reunió. Sortosament, el “dinar de germanor” propicia una sobretaula amena, plena de bons desitjos. El nostre designi ha sigut sempre el mateix. Perdurable des de la primera trobada, l’any 1996. Dissortadament, el grup dels primers anys s’ha anat reduint, però el designi de perseverar en la idea inicial és inalterable.