Nadala patètica
La de les escales del Parlament aquesta setmana. En el moment de veure-ho, l’instint et fa dir: mira quina imatge més bonica!, però al cap de cinc segons la raó s’imposa a l’instint i et fa pensar que molts dels que cantaven la nadala van ser apallissats, jutjats, empresonats, embargats, reprimits, i ara són en llibertat sota l’amenaça permanent d’un indult “reversible”; tot això promogut per bona part dels que els acompanyaven en el cant, diputats de Vox, PP, PSOE (el mateix Illa) i molts dels comuns que van mirar cap a l’altre costat. El president Tarradellas, que no ha estat mai sant de la meva devoció, era un gat vell de la política, i ja va dir que en aquest ofici es podia fer tot menys el ridícul. Llavors, del senyor Rull fins al darrer diputat independentista (?) els dic: cantant agermanats amb els vostres botxins, que mai han renegat de les seves actuacions, ans al contrari (Illa mateix), vau fer el ridícul, vau donar una imatge patètica, vau escenificar la vostra rendició i vau regalar a l’enemic, l’Estat espanyol, una magnífica postal de claudicació que no dubteu que serà emprada per demostrar-ho quan els calgui i davant de qui calgui. Dubtes que em queden: són tan pocapenes que no s’adonen del que estan fent i de les seves conseqüències?; saben perfectament el que fan i ho fan conscientment? El primer supòsit és molt greu, el segon ho és molt més.