Un festival, una ciutat i un homenatge

El dissabte 30 de novembre es va cloure amb el lliurament de premis el festival de curtmetratges Julius 2024 a l’Espai ETC de Vic. La temàtica del festival d’aquest any versava sobre la figura i l’obra del dibuixant de còmics Francisco Ibáñez. Molt pocs dels treballs presentats la van respectar. Una violació (TIA), uns platets voladors (An American Story), una violència molt gore (Felí Negre) o la presència d’uns cavernícoles avorrits (Robatori al museu), no s’entén com poden representar l’esperit Ibáñez. No hi va haver referència a l’humor espontani i brillant, amb aquelles situacions trasbalsadores i brutalment còmiques típiques de l’estil Ibáñez. El tractament de l’absurd (NO, Emma, 13 Tonyna street), del conceptual (Sr. Ding Dong, Ibáñez culpable) o del soporífer (Irma) van acabar la paciència de Kairós. Rampoines es va emportar el primer premi, el premi del públic i el dels cinemes clubs catalans. Molt! Massa per furgar al bagul dels records! L’entrevista va guanyar el premi a la millor interpretació. Cobos i Pradel, els actors, que es gastin el premi en una escola d’interpretació. El premi a la millor BSO, NO, va ser una presa de pèl. Si he de rompre una llança a favor d’un curt, ho faré per L’escala, d’Àlex Nardi. M’ha divertit, distret i fet oblidar els meus problemes: aquells objectius de l’Ibáñez de les tires. D’això es tractava! No busqueu a les plataformes dels festivals cinematogràfics (festhome, filmfreeway, click for festival) el Julius Festival de Vic, perquè no el trobareu. I això deu ser per alguna cosa.