Catàstrofe d’una espècie autotitulada sàpiens

Si bé ja coneixem quins són els processos que tenen lloc en els ecosistemes terrestres, si bé seria possible copiar aquests processos perquè la mateixa humanitat els portés a terme, els ecologistes, i en definitiva els savis, tenen molt poc a fer en el present i en el futur pròxim de la humanitat. Per què? Per una raó molt senzilla: perquè, encara que sembli mentida, quan la humanitat ha de prendre una mesura immediata, dràstica, absolutament transcendent, només es fia i compta amb l’opinió política!, com va passar amb la dana. Per exemple, si ens hem d’operar de l’apèndix, cridem un metge, un cirurgià perquè ho faci. Si ens hem de curar una pulmonia, ens prenem un antibiòtic, que ha sigut descobert per un científic. Ara bé, quan s’han de prendre mesures a mitjà i a llarg termini, qui ho decideix?: una persona que té molt poc o res de científica, i d’aquestes persones en diuen polítics! Tenen uns assessors científics a qui es poden escoltar o no, però generalment els escolten en funció de la importància que tingui l’assessorament per a la seva campanya electoral o per als seus pressupostos d’accés al poder o de permanència en el poder. Encara que sembli mentida, la ciència ens pot donar els elements que necessitem per salvar la humanitat. En canvi, les decisions no poden prendre-les els científics, les prenen els polítics! De res ha servit l’informe de la ciència! Aquesta és la trista realitat a què s’enfronten els que pretenen tenir en les nostres vides un present i un futur esperançador per salvar la natura i la vida de la nostra Terra!