Sense llar

Fa catorze anys que soc voluntària de Càritas i uns quants que participo en els òrgans de direcció. Conec bé l’enorme tasca que fa aquesta entitat, i altres, en favor dels més vulnerables. Però també estic convençuda que la vida de les persones les canvien les lleis, atorgant drets a qui no en té. El 25 de gener del 2022, set grups parlamentaris van entrar al registre del Parlament de Catalunya la “proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme”. Tres anys després, aquesta llei encara s’ha d’aprovar. Tots veiem l’increment, als carrers de les ciutats, de persones que viuen al ras, però no sembla que atendre aquestes persones sigui una prioritat. La felicitació de Nadal d’aquest any de Càritas diu “Fes que una llar digna no sigui una carta als Reis”. Jo aquesta carta la faig als parlamentaris. Si us plau, aproveu la llei. Per ells i per nosaltres. Perquè, com va dir Martin Luther King, “El sensellarisme no tan sols corroeix les persones sense llar que el pateixen directament, sinó que també corroeix moralment tota la societat que el tolera”.