Independitzar-se, una opció?

L’allotjament és un luxe o un dret? En les últimes setmanes, hem sentit contínues converses en relació amb el preu de l’habitatge i els lloguers, preus als quals és difícil accedir amb un sou mitjà normal. Però, arribats a aquest punt del segle, independitzar-se als 30 és una opció assequible o un luxe sense precedents? La realitat és aclaparadora. El conte de fades que ens relatava Disney quan érem petits ens prometia un futur brillant amb una família perfectament construïda, un gos i una casa de somni a la qual arribaríem cada dia i consideraríem llar. És clar que, un cop et fas adult i has d’assumir sous baixos (per molt que t’hagis format i portis dues carreres a les espatlles) i lloguers alts, la suma et fa obrir els ulls com unes taronges en veure els números vermells. Què podem fer, llavors? Accedir a tot allò conegut. Darrere de moltes de les emancipacions que conec, hi ha les facilitats que molts pares han posat cedint pisos de familiars i deixant-los a preus assequibles perquè els fills es poguessin independitzar. No sembla que hi hagi més remei. Sense pares o familiars que et puguin donar un cop de mà, resulta impossible avui dia accedir a l’habitatge normal.