L’entrevista a Lluís Llach

A l’ANC jo era dels que en temps de la Forcadell anava a trucar portes, fent pedagogia i proselitisme. Diu que s’ha de picar pedra. Ara ja no existeixen, aquests que picàvem pedra. Per això, es necessita el martell i saber quina pedra s’ha de picar. Crec que vostè cau en el mateix error que tots els presidents precedents (excepte la Forcadell), quan diu que la manera d’aconseguir la independència és la confrontació amb l’Estat. Això, per mi, és una bajanada, sempre serà una batalla perduda, ja que al davant tenim un mur, un estat poderós i que té el suport de la UE. L’únic que teníem: el poble, i desgraciadament s’ha perdut, gràcies als polítics. Els que som independentistes segurament ho serem tota la vida. Però els polítics no s’ho mereixen, ens han decebut. A tot això s’ha d’afegir que el 1960 érem quatre milions de ciutadans, ara ho hem doblat, som vuit milions, i aquesta diferència és gent procedent de tot el món, que s’ha de colpir, explicant què és Catalunya i la seva història. Això és difícil, evidentment, però tota la resta és fer volar coloms. No es quedin a les seves torres d’ivori. Trepitgin el carrer o el metro, i s’adonaran a on som. Fer pedagogia i proselitisme és l’únic camí. I fer com en Pujol, “la puta i la Ramoneta”, i “peix al cove”. Així, potser, arribarà el dia que serem forts per confrontar. (Pujol és més independentista que tots nosaltres, encara que no ho diu.) Vostè diu que s’ha de treballar la gent independentista. No! Els que s’han de treballar són els que no ho són, que són molts.