Com el riu que flueix

Com més gran et fas, més persones van quedant pel camí. O potser som nosaltres que ens hi quedem. I elles transcendeixen a mons millors. És l’etern dubte, l’eterna incertesa que només poden esvair raons de fe o estats molt elevats de consciència. La vida és allò que se’ns escapa mentre busquem explicacions a plantejaments absurds. I no hi ha manera de retenir-la, perquè ella fa el seu camí, aliena a les nostres circumstàncies. De vegades penso que potser cal viure més i pensar menys. Deixar que les coses passin, que ens sorprengui la vida. Que passi, com el riu que flueix.