L’estimada amiga Ester Xargay

Contestant la necrològica d’en Joan Casellas dedicada a la meva estimada amiga Ester Xargay, quan justament abans-d’ahir, dia 19 de gener, va fer un any del seu traspàs, certament la trobem molt a faltar, i a part de totes les coses que va arribar a fer a Barcelona, ella també era copartícip de les idees del gran Carles Hac Mor, a la revista parlada De Viva Veu, aquí a Girona, concretament a la Casa de Cultura, on es troba a faltar tota idea creativa, que aleshores fluctuaven; sembla mentida com actualment ja no existeixen, o més ben dit no deixen que aflorin, idees que tot artista pot tenir, en aquesta Casa de Cultura bastant amorfa actual. Era d’una generositat fora mida, sempre obria totes les finestres per donar pas a tot artista a fusionar-se amb el que havia pensat a fer col·lectivament. L’Ester, alegre per més tristeses que portés a dins. La teva poesia, juntament amb les performances i tot el que derivava del pensament més agosarat, atrevit, i divertit! Enyorança és la que tinc de l’Ester Xargay!