El sistema de protecció de la infància està molt qüestionat

Inevitablement ve al cap la història d’Al Capone, detingut per delictes fiscals, i no pels seus molts crims comesos. La Dgaia, entitat responsable de la protecció de la infància i l’adolescència a Catalunya, està sent qüestionada aquests dies per presumptes irregularitats en la gestió econòmica a partir de les denúncies d’un treballador. És una entitat que gestiona milions d’euros, i la protecció de la infància està privatitzada un 80%. A Catalunya hi ha centenars de famílies que, davant de dificultats que puguin estar passant, veuen com els seus fills els són arrabassats de les mans i portats a centres que, com diem, la majoria són privats. Centres que cobren més de quatre mil euros al mes per cada menor. I tot això sota un sistema sense control extern, sense garanties judicials ni de cap mena, violant sistemàticament drets fonamentals. Més enllà de l’interès oportunista a atacar l’adversari polític amb qualsevol excusa, ens agradaria veure que finalment s’aborda la reforma d’un sistema que està molt qüestionat, que causa molt dolor innecessàriament i que no compleix la funció d’ajudar les famílies que estan en dificultats.