Donald Trump

Per­me­teu-me uns breus apunts sobre Donald Trump i els EUA. Els Estats Units van com­prar Alaska a Rússia el 1867; part de les illes Ver­ges a Dina­marca; el ter­ri­tori de Loui­si­ana a França el 1803; la Flo­rida a Espa­nya el 1819... No és, doncs, foras­se­nyat ni fora tra­dició que Trump es plan­tegi ara com­prar Gro­enlàndia a Dina­marca. Si els inuits s’hi poses­sin bé. Con­tra el que pro­cla­men i bra­men els mit­jans de comu­ni­cació occi­den­tals, el Sud Glo­bal, la majo­ria del món, no veu Trump com un mal feno­me­nal, sinó més aviat al con­trari. Durant el seu pri­mer man­dat, en Trump, oh won­der of won­ders, no va ini­ciar cap guerra. I, mireu quina coin­cidència tan grossa, tot just a punt de començar el seu segon man­dat, se “solu­ci­ona” per art de màgia el pro­blema infame de Gaza. Pot­ser perquè tot i ser Trump un “amic” d’Israel, no és gens amic de geno­ci­dis des­ca­rats o enco­berts. I la guerra d’Ucraïna té els dies comp­tats. Per pri­mera vegada en més de tres anys els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes, Vladímir Putin i el pre­si­dent dels EUA, es reu­ni­ran a par­lar, i més tard a nego­ciar la fi del con­flicte. Cosa impos­si­ble fins ara amb l’estol de fal­cons/vol­tors (Biden, Blinken...) en la torre de coman­da­ment de la política exte­rior nord-ame­ri­cana.

La fi d’aquesta guerra catastròfica, que s’hau­ria pogut evi­tar per­fec­ta­ment, o si més no, escurçar radi­cal­ment, serà una cosa molt posi­tiva, mal­grat les renúncies obli­ga­des. I de les altres mesu­res trum­pi­a­nes, ja en par­la­rem un altre dia, si us vaga. Que no es pot matar tot el que és gras.