Donald Trump
Permeteu-me uns breus apunts sobre Donald Trump i els EUA. Els Estats Units van comprar Alaska a Rússia el 1867; part de les illes Verges a Dinamarca; el territori de Louisiana a França el 1803; la Florida a Espanya el 1819... No és, doncs, forassenyat ni fora tradició que Trump es plantegi ara comprar Groenlàndia a Dinamarca. Si els inuits s’hi posessin bé. Contra el que proclamen i bramen els mitjans de comunicació occidentals, el Sud Global, la majoria del món, no veu Trump com un mal fenomenal, sinó més aviat al contrari. Durant el seu primer mandat, en Trump, oh wonder of wonders, no va iniciar cap guerra. I, mireu quina coincidència tan grossa, tot just a punt de començar el seu segon mandat, se “soluciona” per art de màgia el problema infame de Gaza. Potser perquè tot i ser Trump un “amic” d’Israel, no és gens amic de genocidis descarats o encoberts. I la guerra d’Ucraïna té els dies comptats. Per primera vegada en més de tres anys els principals protagonistes, Vladímir Putin i el president dels EUA, es reuniran a parlar, i més tard a negociar la fi del conflicte. Cosa impossible fins ara amb l’estol de falcons/voltors (Biden, Blinken...) en la torre de comandament de la política exterior nord-americana.
La fi d’aquesta guerra catastròfica, que s’hauria pogut evitar perfectament, o si més no, escurçar radicalment, serà una cosa molt positiva, malgrat les renúncies obligades. I de les altres mesures trumpianes, ja en parlarem un altre dia, si us vaga. Que no es pot matar tot el que és gras.