El millor guió original

Eduard Sola, guionista, va escriure Casa en flames, que em va desagradar tant com va complaure altres persones. Emocionat, va llegir un discurs que va generar un cataclisme emocional a una concreta reivindicació migratòria (del manual de Ciutadans?). Deixo el debat a les xarxes. Una altra cosa és l’egolatria que aquest senyor va exhibir públicament. El guió és caricaturesc, ple de tòpics, sense cap matís caracterològic, i, a còpia de personatges encarcarats, forma un xou inversemblant. Això sí, molt comercial i premiat, malgrat seqüències posades amb calçador, com la del barquitu (citat en el seu parlament), que ocupa entre quatre i sis minuts sense cap funció temàtica. Ah, i el final americà de família reconciliada és interessant si ens serveix per calibrar el nivell de ruqueria que domina el panorama. Amb un avi analfabet i un net que escriu cada dia va exemplificar el progrés (cultural, imagino). I va deixar clar, amb eufòrica convicció, que mereixia el Gaudí. En el seu cas concret, però, no hi veig evolució intel·lectual, perquè això de dir que es podria “venjar” (?) però que no ho farà és la immaduresa personificada, amb nom i cognom. La immaduresa d’un guionista que és un de tants i que es creu un geni, amb talent a vessar. Ja deu somniar cada nit que guanyarà el Nobel de literatura. O potser confia que serà un seu net?